El restaurant Pla de la Garsa es troba al bastiment de l'antic Hostal de la Bona Sort. L'edifici data del segle XVII.
L'Hostal de la Bona Sort era el punt de partença de diligències i correus des del Born. Per a beneir-les i desitja'ls-hi “bona sort” es va construir la capella de Marcús, a la cruïlla dels carrers Carders i Montcada.
L'any 1927 es va obrir al local una bodega on servien menjar als treballadors del barri.
L'any 1976 els germans Solé Sugranyes van obrir el restaurant amb el nom actual.
En aquelles dates l'oferta es limitava a les taules de formatges, embotits i patés. El local va tenir molt èxit per la proximitat amb la històrica sala de festes Zeleste, on s'hi feien concerts de Rock i Jazz. Eren els anys de la Onda Laietana. El Born era llavors un barri molt diferent al què coneixem ara.
Posteriorment s'en va fer càrrec el cuiner Pep Palau. Palau va aportar una oferta de formatges selectes que portava personalment dins al maleter del seu cotxe des de Perpinyà.
Així, els formatges sempre han estat un ingredient molt important dins l'oferta del restaurant.
Actualment regenta el negoci en Pol Torras. En Pol va treballar com a encarregat del restaurant fins la jubilació de l'Ignasi Solé Sugranyes.
L'aposta d'en Pol ha consistit en mantenir l'alta qualitat dels formatges, patés i embotits, mantenir els plats històrics de la carta (com ara el Timbal de botifarra negra amb rossinyols) i ampliar l'oferta de plats cuinats al moment. Per tal tasca, disposa de les mans del xef Fernando Medina (Cinc Sentits, Quatre Gats, Crosmas).
La carta es centra en plats de cuina catalana de mercat que es poden compartir. En aquest capítol destaquen el croquetó de de formatge bla Molí de la Llavina, el de pernil ibèric, els triangles d'albergínia empanats amb formatge tendre de Maó, tomàquets secs amb alfàbrega, la coca de foie amb ceba caramel•litzada i festucs o les patatones amb salsa brava.
Entre les amanides: amanida de tomàquet de Cor de Bou amb ceps i carbassó escalivat o amanida d'espinacs amb burrata, tomàquets cerry grocs i grosellats.
Entre els plats freds: Escalivada amb sardines fumades o Carpaccio de bacallà amb verduretes.
Com a novetat s'inclouen actualment plats de peix, que mai abans havien estat a la carta del Pla de la Garsa:
Calamarcets a l'estil d'en Fer, amb una salsa suau de pernil ibèric i ceba, Bacallà a la llauna amb favetes de Sants Pau i all negre, Mar i Muntanya de vieires amb porc ibèric i emulsió de poma Granny Smith, Rossejat de moll o All cremat de peix aranya.
Entre les carns, receptes clàssiques com les mandonguilles amb sèpia, el Magret amb salsa de cireres i alvocats rostits amb herbes aromàtiques (a l'hivern es serveix amb una salsa empordanesa de fruits secs), la mini hamburguesa de secret ibèric amb panet de figues i nous amb pebrot del piquillo confitat i bola de formatge de cabra “Perla del Sió” o l'entrecot en tagliata amb oli de romaní.
Entre els postres manté el protagonisme un recepta històrica de la casa: les Mamelles de Pedralbes. Es tracta d'una versió del Menjar Blanc, una crema d'ametlles que van popularitzar les monges del monestir de Pedralbes a principis de segle.
També cal destacar el pastisset de mató, mel i lavanda, la sopeta de xocolata blanc i iogurt amb gelat de violetes -servida sobre un pa de pessic de pastanaga i ametlla o les figues de l'Empordà confitades amb gelat artesà de mascarpone.
